Cultivant el desig d’aprendre

Hola lector/a!

Després d’haver identificat les necessitats del grup i d’haver seleccionat la metodologia més adequada per donar-hi resposta, ha arribat el moment de concretar la intervenció.

En aquesta fase s’han definit els objectius que es volen assolir, s’han dissenyat les actuacions d’intervenció i s’han establert els instruments d’avaluació que permetran valorar el grau d’assoliment d’aquests objectius i introduir, si escau, propostes de millora al llarg del procés.

La intervenció, titulada “Cultivant el desig d’aprendre”, parteix d’una perspectiva vivencial, significativa i gamificada, amb la finalitat de potenciar la motivació dels participants i, en conseqüència, afavorir una participació activa, una millora de la confiança en un mateix i el desenvolupament d’una actitud més positiva envers l’aprenentatge.

Estic molt satisfeta amb la feina realitzada fins al moment i amb el procés de disseny de la intervenció, ja que m’ha permès crear propostes dinàmiques, significatives i adaptades al grup, com ara un dominó matemàtic, un joc de tabú o un Escape room, entre d’altres, gaudint també del procés de creació. Ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell professional com personal. A la propera entrada us explicaré més detalls sobre la posada en pràctica!

No oblidis fer una ullada a la presentació adjuntada, on s’explica la planificació de la intervenció i els instruments d’avaluació utilitzats. També inclou l’autoavaluació, ja que considero que el nostre paper professional requereix una reflexió constant sobre la pròpia pràctica per tal de continuar millorant.

Fins aviat!

Quina és la situació i com la podem millorar?

Hola, lector/a!

Abans d’entrar en detall sobre la intervenció, m’agradaria posar-te una mica en context. Inicialment, les necessitats detectades feien referència al centre en general. No obstant això, conjuntament amb la professional de referència, vam decidir concretar la intervenció en un grup reduït de cinc infants d’entre 9 i 12 anys, que assisteixen a l’espai cada dimecres de 17 h a 18 h.

A partir d’aquesta decisió, vaig dur a terme una observació més exhaustiva del grup i vaig establir una coordinació més estreta amb la professional, amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i les necessitats de cada infant.

Fruit d’aquest procés, es van identificar les següents necessitats principals:

  • Baixa motivació acadèmica: es detecta un escàs interès i implicació envers les activitats d’aprenentatge, especialment en les àrees instrumentals.
  • Autoestima baixa i manca de confiança en un mateix: alguns infants mostren inseguretat a l’hora d’afrontar les tasques i tenen una percepció negativa de les seves pròpies capacitats.
  • Escassetat de materials manipulables i recursos didàctics: la manca de temps de les professionals dificulta la preparació de materials, fet que limita la realització d’activitats més vivencials i dinàmiques.
  • Dificultats en la concentració i l’atenció sostinguda: s’observen dificultats per mantenir l’atenció durant les activitats, amb tendència a la distracció.

Davant d’aquesta realitat, s’ha dissenyat una proposta d’intervenció basada en l’aprenentatge vivencial i significatiu, incorporant la gamificació com a element clau. L’objectiu és augmentar la motivació dels infants i, alhora, afavorir el desenvolupament d’altres aspectes com la confiança, la participació i l’atenció.

Fins aviat!

Diagnosi de necessitats de l’espai d’aprenentatge La Llavor

Hola lector/a!

Després d’una setmana indagant documents, observant moltíssim i preguntant encara més, he pogut conèixer millor l’espai d’aprenentatge La Llavor: la seva història, el context socioeconòmic i cultural on s’emmarca, el col·lectiu a qui atén, així com les seves necessitats principals. Aquest procés m’ha permès comprendre les particularitats de cada alumne/a, el funcionament del centre i identificar els punts clau que caldrà tenir en compte en el disseny d’una intervenció psicopedagògica.

A continuació adjunto la presentació perquè pugueu consultar la informació de l’entitat i els detalls de l’anàlisi que he extret dins d’una matriu DAFO, juntament amb les necessitats detectades que marcaran el punt de partida per al pròxim repte.

Ens veiem a la següent entrada del blog!

Els primers passos a La Llavor

Hola lector/a!

Tal com vaig comentar, dimarts va ser el meu primer dia de pràctiques a l’Eina Cooperativa, concretament a l’espai d’aprenentatge La Llavor —un nom que, he de dir, m’encanta!

En arribar al centre, em va acollir la Berta, una professional molt propera i agradable, que em va fer una visita pels diferents espais de l’entitat i em va presentar tant a l’equip com als estudiants que hi havia en aquell moment. Des del primer instant em vaig sentir molt ben acollida, no només per ella sinó també per la resta de professionals que hi treballen, fet que va facilitar molt aquesta primera presa de contacte.

Durant aquesta primera setmana, el meu rol ha estat principalment d’observació activa i de formulació de preguntes. Abans de l’arribada de cada estudiant, la Berta em feia un petit traspàs d’informació per contextualitzar cada cas. Per exemple, en ser període de notes finals de trimestre, m’anticipava situacions en què caldria oferir no només suport acadèmic, sinó també acompanyament emocional. Aquest fet m’ha permès començar a entendre la importància de tenir una mirada global de l’alumne, que vagi més enllà dels resultats acadèmics.

A mesura que avançaven els dies, també he pogut participar de manera progressiva, resolent dubtes puntuals dels estudiants i oferint un primer acompanyament en les seves tasques. Tot i ser intervencions petites, m’han ajudat a començar a situar-me dins del rol psicopedagògic i a guanyar confiança.

D’altra banda, vaig compartir amb l’equip el meu planning de pràctiques, que van validar, i vam acordar que assistiré al centre tres dies a la setmana: dimarts, dimecres i divendres, de 17:30 h a 19:00 h, que és l’horari de tancament.

La veritat és que el temps allà se’m passa volant. Cada dia que hi vaig, entenc una mica més el significat del nom de l’entitat, “La Llavor”. És un espai on no només es treballen continguts acadèmics, sinó on es planten petites llavors en forma d’acompanyament, confiança i motivació, que, amb el temps, poden créixer i donar fruits en el desenvolupament personal, emocional i educatiu dels estudiants.

Aquests primers dies han estat, sens dubte, una primera presa de contacte molt enriquidora, que em deixa amb ganes de continuar aprenent i implicant-me cada cop més en la dinàmica del centre.

Si voleu descobrir més sobre aquest espai  i veure tot el que fan, us convido a fer-hi un cop d’ull: https://www.einacooperativa.coop/

Fins aviat!

Expectatives abans de començar

El pròxim dimarts, 24 de març, començaré les pràctiques dins l’àmbit sociocomunitari. En un primer moment, m’hauria agradat realitzar-les en un CDIAP o en un EAP, ja que són entorns amb els quals mantinc un contacte més directe. Actualment, treballo a escoles bressol i sovint hi ha coordinació amb aquests serveis, fet que despertava en mi un interès especial per conèixer aquesta realitat des d’una altra perspectiva i aprofundir-hi professionalment. No obstant això, per motius d’horari laboral, m’ha resultat incompatible dur a terme les pràctiques en aquests contextos.

Tot i així, considero que realitzar-les en un entorn diferent pot esdevenir una oportunitat molt enriquidora tant a nivell personal com professional. Duré a terme les pràctiques a Eina Cooperativa, una entitat sense ànim de lucre situada a Terrassa que desenvolupa un ampli ventall de projectes educatius i comunitaris adreçats a infants, joves i famílies. Aquest nou context em permetrà ampliar la mirada i conèixer altres formes d’intervenció i acompanyament dins l’àmbit sociocomunitari.

Reconec que aquesta nova etapa em genera una barreja d’emocions. D’una banda, sento una certa incertesa, ja que, tot i haver tingut un primer contacte amb el centre, encara no conec amb profunditat el funcionament ni les tasques concretes que hi desenvoluparé. De l’altra, també suposa un repte sortir de la meva zona de confort, atès que fins ara la meva experiència s’ha centrat en la primera etapa d’educació infantil, i això implicarà adaptar-me a nous contextos, franges d’edat i necessitats diverses. Malgrat tot, afronto aquest pràcticum amb il·lusió, motivació i moltes ganes d’aprendre. Vull implicar-me activament i aprofitar al màxim aquesta experiència.

Espero que aquests mesos esdevinguin una oportunitat per créixer i continuar aprenent, adquirint nous coneixements i eines que complementin la meva experiència prèvia i que pugui integrar de manera significativa en la meva pràctica professional i personal. M’agradaria, també, ampliar la meva mirada sobre la intervenció psicopedagògica, posant en pràctica la teoria apresa, aprofundint en la comprensió de la diversitat de realitats, i enriquint la meva manera d’acompanyar infants, joves i famílies des d’una perspectiva més conscient, sensible i integradora.

En definitiva, encaro aquest pràcticum amb il·lusió, curiositat i compromís, decidida a créixer i consolidar una mirada crítica, atenta i empàtica en la meva pràctica educativa.